Un somni cumplit

A gairebé tothom ens passa pel cap pensar en el que passarà el dia següent. Tenim por que ens pugui passar alguna cosa negativa. Quan ens despertam al matí moltes de vegades no tenim ganes d'aixecar-nos del llit. Sempre hi quedaríem una estona més, sota la manta amb un poquet de calentor. Però tanmateix sempre arriba el moment d'haver de partir.

A vegades tenim pressa i per això poden arribar a passar coses no desitjades com, per exemple, un accident de cotxe... Això mateix li va passar a un nin que nomia Rendy. Sempre somniava que algun dia adpotaria un moixet. El seu desig es va arribar a cumplir, però la cosa no va anar tal i com s'ho havia imaginat.

Vivia en una casa antiga, molt gran, on vivia tot sol. Els seus pares havien mort, feia tres anys, quan tornaven d'unes vacances. Com no tenia germans havia quedat tot sol. Des d'aquell moment la seva vida fou molt trista i sense sentit i va intentar treure's la vida un parell de vegades. Els seus pares ho eren tot per a ell.

Com cada dilluns, Rendy havia d'anar a treballar. Es va aixecar del llit, es va preparar i va partir. Fora feia molta de calor, el cel era ben clar i estava molt il·luminat pels raigs del sol. Va entrar al cotxe, va encendre el motor i es va encaminar cap a la carretera plena de cotxes i de gent que sortia d'una gran celebració. Ell tenia molta de pressa i, per tant, va començar a circular entre els cotxes de pressa. Conduïa tan ràpid que ni sentia si algú l'estava cridant. Al carrer hi havia un gran forat i la roda del cotxe hi va quedar enganxada. Rendy en aquell moment no sabia què fer i es va posar a cridar i a cridar. El cotxe s'havia quedat encallat al forat ple d'aigua. Ràpidament va arribar l'ambulància i se'l varen endur cap a l'hospital, on quedà ingressat unes dues setmanes.

Quan sortí se n'anà cap a ca seva. Devora la seva porta, sobre una tovallola bruta i vella hi havia un petit moix assegut i va mirar en Rendy amb mirada de ca. Tenia molt de fred i de fam. Rendy va decidir entrar-lo a ca seva i li va donar aliment i llet. Van passar un parell de mesos i el moix creixia i creixia, però ell se l'estimava tant com el primer dia.

Un dia que tornava de la feina cercava el moix per saludar-lo i no el trobà. El cercà per tota la casa, pel jardí però no hi havia senyal de vida per enlloc. Va començar a preocupar-se i es va imaginar que potser estaria sol per la carretera, però tanmateix, s'havia fet tard, i se n'havia d'anar a dormir. De sobte, va sentir un soroll molt fort sota la finestra, la va obrir per veure què passava i va trobar el moixet que estava damunt d'un arbre. Rendy volia endur-se'l a casa però el moix no volia i a més, va començar a parlar...

El nostre protagonista no es podia creure el que passava allà. Volia córrer i cridar fins que el moix va dir: -Rendy, som na Lexi. No som només un moix sinó que som un moix amb poders màgics. Fa temps vares tenir un accident i eresa l'hospital, no? Els metges no sabien què passaria amb tu i pensaven que haurien de desconnectar-te de les màquines i jo et vaig ajudar a sanar-te. Finalment et vares recuperar, i quan vares sortir jo et vaig seguir fins a ca teva. Tu em vares veure i m'adoptares. M'has estat cuidant molt bé però ara ha arribat el moment que me n'he d'anar per poder ajudar altres persones que em necessiten- Rendy pensava que estava somniant i que prest es despertaria, però tot el que estava passant era ben real. Lexi continuà parlant: -Tu m'has ajudat. Em vares obrir les portes de casa teva i em vares alimentar. Ara tens dues opcions i n'has de triar només una: O et quedes amb mi com a mascota o et concedesc un desig que no podries aconseguir de cap altra manera. Si tries la darrera opció, me n'aniré i mai més no em veuràs- Rendy es va quedar pensatiu i al cap d'una estona li va demanar a na Lexi que fos la seva mascota. Li va dir que sempre havia somniar tenir-ne una i ara que la tenia no la deixaria escapar perquè el feia sentir millor.

Lexi sortí de casa. Fora estava plovent. Es va situar davall la pluja i començà a brillar. Quan va tornar a casa Rendy pretenia demanar-li per què ho havia fet però la veu de Lexi havia desaparegut sota la pluja i ja no podia parlar. Ara ja només era una moixa normal.

(Monika Frývaldová)

Aquí teniu un poema que m'agrada molt "No hi ets"

NO HI ETS

Res ja no em sembla igual
tot és diferent per a mi
ara que ja no hi ets.

No em basten
la teva remembranya
ni les teves cartes...

No en tinc prou
amb una difusa imatge
ni tampoc amb els meus somnis...

La música la sento confusa
les paraules han fuit
com se'n van les ones...

El sol ja no riu com abans
quan brillava en els teus ulls
i la mar ja no té color blau.

La meva ànima es mor
sense poder, sense voler acceptar
la teva tan llarga absència.

Opinió Personal

Segur que ara vos preguntau per què he triat aquest poema. Doncs perquè parla sobre una situació que he viscut. Doncs sí, així és. Ja ho sé que no vos ho he dit mai, però era perquè em costava parlar-ne i no m'agradava parlar-ne.

Quan vaig viure a Eslovàquia vaig conèixer un al·lot i la nostra amistat durà quatre anys. Erem els millors amics encara que també ens barallàvem alguna vegada. Però ell era la persona que m'entenia millor, que més m'escoltava i que m'ajudava en tot i em feia sentir molt bé.

Quan va arribar el dia d'haver de deixar el meu país es va enfadar molt perquè no volia que partís. Em sentia molt culpable en aquell moment, i no sabia per què m'ho recriminava, jo no en tenia cap culpa. Des d'aquell moment vaig deixar de tenir notícies seves.

Fa tres anys vaig rebre un correu seu i quan vaig veure que era ell no m'ho podia ni creure! Em contava tot el que li havia passat fins al moment i no s'enrecordava de tot el que m'havia dit el darrer dia que vàrem parlar. Quan li ho vaig recordar em va dir que aquelles paraules poc amables eren conseqüència del seu enamorament cap a mi. També m'ha contat que tot aquell temps no va tenir al·lota, perquè tot el temps estàva pensant en jo i no podria trobar una al·lota, amb tot el que vaig tenir jo. Bé, ara després de que s'ha assegurat que ja no tornarè mai, va trobar per fin una al·lota. Ara seguim en contacte i esper que algun dia pugui venir a veure'm a Mallorca.

Heehehe, encara tenc el peluchito que m'ha regalat, fa uns vuit o nou anys. !!

Què penseu de tot i això ??

Slovenský jazyk (Llengua Eslovaca)

Aquesta entrada sobre la llengua eslovaca, està dirigida sobretot a David, com que m'he està preguntant cada dia, quan ja li faig les classes de eslovac, doncs aquí és =) .

Abecedari:

A
Á
Ä
B
C
Č
D
Ď
DZ
DŽ
E
É
F
G
H
CH
I
Í
J
K
L
Ľ
M
N
Ň
O
Ó
Ô
P
Q
R
S
Š
T
Ť
U
Ú
V
W
X
Y
Ý
Z
Ž

Aquí hi han un poc de gramàtica:

El eslovaco es una lengua flexiva, las palabras principales (sustantivos, adjetivos, pronombres y numerales) tienen seis casos de declinación:

- Nominativo

- Genitivo

- Dativo

- Acusativo

- Locativo

- Instrumental

• También existe otro caso, hoy en desuso, el vocativo, aunque para algunas palabras (de ámbito familiar) o nombres propios sigue usándose.

Para facilitar su estudio y comprensión se suele recurrir a las preguntas de apoyo siguientes:

Nominativo	kto? čo?	¿quién? ¿qué?
Genitivo	(bez) koho? čoho?	¿de/(sin) quién? ¿de/(sin) qué?
Dativo	komu? čomu?	¿a/para quién?
Acusativo	koho? čo? (vidím)	¿a quién? ¿qué? (veo)
Vocativo	kto? čo? (otče!)	¿quién? ¿qué? (!padre!)
Locativo	o kom? o čom?	¿sobre/de quién? ¿sobre/de qué?
Instrumental	s kým? s čím?	¿con quién? ¿con qué?

Otras categorías gramaticales:

• Género(rod, en eslovaco): masculino (mužský), femenino (ženský) y neutro (stredný).
• Número: singular (jednotné číslo), plural (množné číslo)
• Además los sustantivos y adjetivos pueden ser animados (životné)o inanimados (neživotné).

Declinación de los sustantivos

Masculinos - animados

modelo:	chlap (hombre)		hrdina (héroe)
número:	singular	plural	singular	plural
Nominativo	chlap	chlapi	hrdina	hrdinovia
Genitivo	chlapa	chlapov	hrdinu	hrdinov
Dativo	chlapovi	chlapom	hrdinovi	hrdinom
Acusativo	chlapa	chlapov	hrdinu	hrdinov
Locativo	chlapovi	chlapoch	hrdinovi	hrdinoch
Instrumental	chlapom	chlapmi	hrdinom	hrdinami

Se declinan según el paradigma chlap los masculinos animados, incluso aquellos que no acaban en consonante. Así, también los masculinos animados que acaban en -o y un grupo minoritario de sustantivos que acaban en -i, -y, -e, -í, -é, -ě, -ä (generalmente de origen extranjero). Según el paradigma hrdina, los masculinos animados que acaban en -a así como apellidos eslovacos acabados en -o (como Krasko).

notas

• Nominativo plural: hay varias posibilidades -i (la más frecuente), -ia (sustantivos acabados en -an y -teľ, pero también otros como brat/hermano->bratia, sused/vecino->susedia ), -ovia (acabados en -o y otros: otec/padre->otcovia, syn/hijo->synovia).

• Nominativo plural: en el caso -i, es frecuente que se palatalice la consonante anterior. Así žiak/estudiante->žiaci.

Masculinos - inanimados

modelo:	dub (roble)		stroj (máquina)
número:	singular	plural	singular	plural
Nominativo	dub	duby	stroj	stroje
Genitivo	duba	dubov	stroja	strojov
Dativo	dubu	dubom	stroju	strojom
Acusativo	dub	duby	stroj	stroje
Locativo	dube	duboch	stroji	strojoch
Instrumental	dubom	dubmi	strojom	strojmi

Se declinan según dub los sustantivos masculinos inanimados acabados en consonante dura. Según stroj los masculinos acabados en consonante blanda.

notas

• Genitivo singular: también hay formas en -u.
• Locativo singular: también hay formas en -u (para sustantivos acabados en -k, -g, -h, -ch), como en rok/año->v roku/en el año.

Femeninos

modelo:	žena (mujer)		ulica (calle)		dlaň (palma de la mano)		kosť (hueso)
número:	singular	plural	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Nominativo	žena	ženy	ulica	ulice	dlaň	dlane	kosť	kosti
Genitivo	ženy	žien	ulice	ulíc	dlane	dlaní	kosti	kostí
Dativo	žene	ženám	ulici	uliciam	dlani	dlaniam	kosti	kostiam
Acusativo	ženu	ženy	ulicu	ulice	dlaň	dlane	kosť	kosti
Locativo	žene	ženách	ulici	uliciach	dlani	dlaniach	kosti	kostiach
Instrumental	ženou	ženami	ulicou	ulicami	dlaňou	dlaňami	kosťou	kosťami

Se declinan según žena los femeninos acabados en -a tras consonante dura, según ulica los que acaban en -a tras consonante blanda o los acabados en -ia. Según dlaň los sustantivos femeninos acabados en consonante blanda , excepto los acabados en -sť y algunos otros que lo hacen también según kosť (por ejemplo noc/noche).

notas

• Genitivo plural: su formación es bastante compleja.
  • Lo normal es que no haya desinencia de ningún tipo, pero se alarga la vocal de la sílaba anterior. Ejemplo: lavica (banco)->lavíc. Pero si ya hay una sílaba larga, o la palabra acaba en -ova, esto no se producirá: záhrada (jardín)->záhrad, budova (edificio)-> budov. Respecto al alargamiento, los más habituales son: a->á (tras consonante dura), a->ia (tras consonante blanda), e ->ie, i ->í, y además también es válido para semivocales: l->ĺ, r->ŕ. Ejemplo: slza (lágrima)-> sĺz
  • Si al realizar el proceso anterior, queda al final de palabra un grupo de consonantes impronunciable se inserta una vocal de apoyo, que puede ser: -ie- (si la sílaba es breve), -o- (si la sílaba es larga), o incluso -á-, -e-, -ô-. Ejemplos: hra (juego)->hier, kvapka (gota)->kvapiek, čiapka (gorro)-> čiapok
  • Para sustantivos femeninos acabados en consonante blanda (paradigma dlaň y kosť), la desinencia de genitivo plural es -í
• Los sustantivos acabados en -áreň, -iareň, -áleň se declinan como dlaň, pero en todos los casos cae la vocal -e-. Ejemplo: kaviareň (cafetería)-> (Nom.pl.)kaviarne
• La palabra dvere (puerta) formalmente es femenino plural. Su declinación es la siguiente: dvere, dvier-dverí, dverám, dvere, dverách, dverami-dvermi

Neutros

modelo:	mesto (ciudad)		srdce (corazón)		vysvedčenie (certificado)		dievča (chica)
número:	singular	plural	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Nominativo	mesto	mestá	srdce	srdcia	vysvedčenie	vysvedčenia	dievča	dievčatá /dievčence
Genitivo	mesta	miest	srdca	sŕdc	vysvedčenia	vysvedčení	dievčaťa	dievčat /dievčeniec
Dativo	mestu	mestám	srdcu	srdciam	vysvedčeniu	vysvedčeniam	dievčaťu	dievčatám /dievčencom
Acusativo	mesto	mestá	srdce	srdcia	vysvedčenie	vysvedčenia	dievča	dievčatá / dievčence
Locativo	meste	mestách	srdci	srdciach	vysvedčení	vysvedčeniach	dievčati	dievčatách /dievčencoch
Instrumental	mestom	mestami	srdcom	srdcami	vysvedčením	vysvedčeniami	dievčaťom	dievčatami /dievčencami

Se declinan según mesto los neutros acabados en -o y en -um. En el caso de sustantivos en -um, esta terminación desaparece en el resto de la declinación, solo se conserva en nominativo. Es decir: múzeum/museo->múzea (genitivo). Según srdce se declinan los neutros acabados en -e, y según vysvedčenie los acabados en -ie. Según dievča los sustantivos neutros acabados en -a (unos pocos, se refieren a los jóvenes, así como a crías de animales).

notas

• Locativo singular: forma -u para sustantivos acabados en -k, -g, -ch, -h. oko/ojo->v oku/en el ojo.
• Genitivo Plural: se crea igual que en la declinación femenina (véase las notas escritas para genitivo plural femenino).

Adjetivos - Prídavné mená

La mayoría de los adjetivos se declinan según el paradigma pekný.

modelo: pekný (bonito)	masculino singular	neutro singular	femenino singular	plural
Nominativo	pekný	pekné	pekná	pekné pekní (masculino animado)
Genitivo	pekného	pekného	peknej	pekných
Dativo	peknému	peknému	peknej	pekným
Acusativo	pekný (inanimado) pekného (animado)	pekné	peknú	pekné pekných (masculino animado)
Locativo	peknom	peknom	peknej	pekných
Instrumental	pekným	pekným	peknou	peknými

Los adjetivos blandos (con el radical acabado en una consonante blanda) se declinan según el paradigma cudzí.

modelo: cudzí (extranjero, ajeno)	masculino singular	neutro singular	femenino singular	plural
Nominativo	cudzí	cudzie	cudzia	cudzie cudzí (masculino animado)
Genitivo	cudzieho	cudzieho	cudzej	cudzích
Dativo	cudziemu	cudziemu	cudzej	cudzím
Acusativo	cudzí (inanimado) cudzieho (animado)	cudzie	cudziu	cudzie cudzích (masculino animado)
Locativo	cudzom	cudzom	cudzej	cudzích
Instrumental	cudzím	cudzím	cudzou	cudzími

Pronombres - Zámená

Pronombres personales

personas	yo	tú	él	ella	ello (neutro)	nosotros,-as	vosotros, -as	ellos	ellas
N	ja	ty	on	ona	ono	my	vy	oni	ony
G	ma, mňa	ťa, teba	ho, neho, jeho, -ňho, -ň	ju, ňu	ho, neho, jeho, -ňho, -ň	nás	vás	ich, nich	ich, ne
D	mi, mne	ti, tebe	mu, nemu, jemu, -ňmu	jej, nej	mu, nemu, jemu, -ňmu	nám	vám	im, nim	im nim
A	ma, mňa	ťa, teba	ho, neho, jeho, -ňho, -ň	ju, ňu	ho, neho, jeho, -ňho, -ň	nás	vás	ich, nich	ich, ne
L	mne	tebe	ňom	nej	ňom	nás	vás	nich	nich
I	mnou	tebou	ním	ňou	ním	nami	vami	ními	ními

notas

• en los casos en que aparecen varias posibilidades: la primera es la variante breve (se usa sin preposición), la segunda es la variante larga (usada generalmentre detrás de preposición o en posición no neutra, por ejemplo al comienzo de la frase). Para la tercera persona del singular masculino y neutro existen formas abreviadas que se fusionan con la preposición. Por ejemplo: pre neho (para él)-> preňho, preň. La forma jemu es variante de mu, la forma jeho, de ho.

Numerales - Číslovky

1: jeden (masc.), jedna (fem.), jedno (neutro)	11: jedenásť	21: dvadsaťjeden/jedna/jedno	111 stojedenásť
2: dva (masc.), dve (fem.)	12: dvanásť	22: dvadsaťdva/dve	200: dvesto
3: tri	13: trinásť	30: tridsať	300: tristo
4: štyri	14: štrnásť	40: štyridsať	400: štyristo
5: päť	15: pätnásť	50: päťdesiat	500: päťsto
6: šesť	16: šestnásť	60: šesťdesiat	600: šesťsto
7: sedem	17: sedemnásť	70: sedemdesiat	700: sedemsto
8: osem	18: osemnásť	80: osemdesiat	800: osemsto
9: deväť	19: devätnásť	90: deväťdesiat	900: deväťsto
10: desať	20: dvadsať	100: sto	1000: tisíc

Desde el 5 (incluido) para arriba, todo sustantivo que va tras un numeral se declina en genitivo plural. Entre el 2-4, en nominativo plural.

notas

• existen formas masculinas animadas: jedni, dvaja, traja, štyria, piati...
• declinación de los numerales:

Verbos - Slovesá

En la conjugación, el verbo eslovaco expresa categorías de persona, número, tiempo, aspecto, género y modo.

Los verbos eslovacos pueden ser simples o compuestos.

En los diccionarios aparece la forma del infinitivo, que acaba en -ť. En realidad el infinitivo eslovaco sigue el esquema: raíz básica del verbo + sufijo de infinivo + ť (el conglomerado de la raíz más el sufijo es llamado tema de infinitivo, en eslovaco neurčitková kmeň).

Tiempos

Los verbos imperfectivos tienen tres tiempos: presente, pasado y futuro.

Los verbos perfectivos tienen sólo dos tiempos: pasado y futuro. El pasado lo forman igual que el de los imperfectivos. El futuro lo forman como el presente de los imperfectivos.

Presente

Se forma con el tema de presente (la raíz del verbo más un sufijo vocálico) y la desinencia personal correspondiente. Las desinencias personales son:

Persona	Número Singular	Número Plural
1.	-m	-me
2.	-š	-te
3.	-	-u,-ú,-ia,-a

Hay tres conjugaciones básicas, según el sufijo del tema (es decir, el que aparece unido a la raíz del verbo).

• Tipo -á: se caracteriza por la presencia del sufijo -á-, -a- o -ia- antes de la desinencia de persona (son verbos acabados en -ať).

Persona	čakať (esperar)	čítať (leer)
ja (yo)	čakám	čítam
ty (tú)	čakáš	čítaš
on,ona,ono (él,ella,ello)	čaká	číta
my (nosotros, nosotras)	čakáme	čítame
vy (vosotros, vosotras)	čakáte	čítate
oni, ony (ellos, ellas)	čakajú	čítajú

• Tipo -í: se caracterizan por la presencia de -í- o -i- (son verbos con infinitivo en -iť o -ieť).

Persona	robiť (hacer, trabajar)	vrátiť (devolver, restituir)	hovoríť (hablar)
ja (yo)	robím	vrátim	hovorím
ty (tú)	robíš	vrátiš	hovoríš
on,ona,ono (él,ella,ello)	robí	vráti	hovorí
my (nosotros, nosotras)	robíme	vrátime	hovoríme
vy (vosotros, vosotras)	robíte	vrátite	hovoríte
oni, ony (ellos, ellas)	robia	vratia	hovoria

• Tipo -e/-ie: caracterizados por la presencia de -e-, -ie-. Son verbos con infinitivo acabado en -iť, -ieť, -ovať, -ať, -nuť o en -consonante+ť.

Persona	tancovať (bailar)	rozumieť (comprender)	piť (beber)	písať (escribir)
ja (yo)	tancujem	rozumiem	pijem	píšem
ty (tú)	tancuješ	rozumieš	piješ	píšeš
on,ona,ono (él,ella,ello)	tancuje	rozumie	pije	píše
my (nosotros, nosotras)	tancujeme	rozumieme	pijeme	píšeme
vy (vosotros, vosotras)	tancujete	rozumiete	pijete	píšete
oni, ony (ellos, ellas)	tancujú	rozumejú	pijú	píšu

• Verbos irregulares

Pasado

Es una forma compuesta. Se forma con ayuda de las formas personales del verbo ser en presente, excepto para la tercera persona, donde no es necesario y con el tema del infinitivo (la raíz del verbo más el sufijo de infinitivo) a la que se añaden las desinencias -l, -la, -lo, -li según el género.

Persona	Número Singular	Número Plural
1.	som -l (masculino) -la (femenino) -lo (neutro)	sme -li
2.	si -l (masculino) -la (femenino) -lo (neutro)	ste -li
3.	-l (masculino) -la (femenino) -lo (neutro)	-li

Ejemplos:

Persona	byť (ser, estar)	čítať (leer)	videť (ver)	piť (beber)
ja (yo)	som bol (masculino) som bola (femenino) som bolo(neutro)	som čítal (masculino) som čítala (femenino) som čítalo (neutro)	som videl (masculino) som videla (femenino) som videlo (neutro)	som pil (masculino) som pila (femenino) som pilo (neutro)
ty (tú)	si bol (masculino) si bola (femenino) si bolo(neutro)	si čítal (masculino) si čítala (femenino) si čítalo (neutro)	si videl (masculino) si videla (femenino) si videlo (neutro)	si pil (masculino) si pila (femenino) si pilo (neutro)
on (él)	bol	čítal	videl	pil
ona (ella)	bola	čítala	videla	pila
ono (ello)	bolo	čítalo	videlo	pilo
my (nosotros, nosotras)	sme boli	sme čítali	sme videli	sme pili
vy (vosotros, vosotras)	ste boli	ste čítali	ste videli	ste pili
oni, ony (ellos, ellas)	boli	čítali	videli	pili

Futuro

Se forma con el verbo auxiliar ser/byť en su forma futura y el infinitivo del verbo en cuestión.

Persona	Número Singular	Número Plural
1.	budem	budeme
2.	budeš	budete
3.	bude	budú

Ejemplos:

Persona	písať (escribir)	čítať (leer)	videť (ver)	piť (beber)
ja (yo)	budem písať	budem čítať	budem vidieť	budem piť
ty (tú)	budeš písať	budeš čítať	budeš vidieť	budeš piť
on,ona,ono (él,ella,ello)	bude písať	bude čítať	bude vidieť	bude piť
my (nosotros, nosotras)	budeme písať	budeme čítať	budeme vidieť	budeme piť
vy (vosotros, vosotras)	budete písať	budete čítať	budete vidieť	budete piť
oni, ony (ellos, ellas)	budú písať	budú čítať	budú vidieť	budú piť

De igual manera que con los sustantivos, se han establecido ciertos paradigmas o modelos de conjugación para los verbos.

HI HAN MOLTES COSES MÉS !!!!!

Però això faig un altre dia !!!!

Història: "Una vida misteriosa" per Monika Frývaldová

Com vos he dit en altres ocasions, quan era petita m'agradava escriure històries i ara m'ha fet ganes tornar a escriure'n. A ca meva no tenc res amb què entretenir-me, i com que em fa il·lusió continuar amb el que feia abans, he decidit crear una petita història. Aquí teniu la primera història després d'estar vuit anys sense escriure.

Esper que vos agradi, i sinó també accept les crítiques.

Cada un de nosaltres té una altra opinió.

En una ciutat anomenada Mystic hi vivia una dona que nomia, Stacy. Desde petita, volia ser la mestra d'una escolta privada i per això, a les classes estudiava molt per obtenir bones notes. Però pel fet d'estudiar tant, no tenia temps per sortir amb els seus amics. Varen passar els anys i Stacy ha canviat de manera de pensar respecte el fet de fer-se mestra. Ara vol convertir-se en actriu i que totes les persones la coneguin, parlin d'ella i sobretot, per tenir una vida més interessant com la que tenia fins ara. Tenint en compte que, quan una persona es fa "famosa", pot perdre els seus millors amics.

Un dia va somniarque que la seva vida tan bona ho deixaria de ser molt prest. Quan es va despertar al matí no entenia el per què d'aquell somni.
- Per què la seva vida tan bona havia de canviar? - Per què havia tengut aquest somni?
Eren les preguntes que es feia tots els dies, però, no trobava respostes per cap lloc. Un dia, mentre cuinava va sentir una fredor per l'esquena, es va girar però no va veure res d'estrany. Es va tornar a girar una altra vegada, però tampoc va veure res.
Varen passar unes tres setmanes i Stacy volia fer una excursió a un castell. Els seus ex amics sempre anaven amb ella a les excursions. Va anar ca seva a veure si tenien ganes d'acompanyar-la i, quan va tocar el timbre, ningú no obria la porta. Es pensava que no li volien obrir perquè no tenien ganes de parlar amb ella, ni mirar-la a la cara. Tota sola i amb mals pensaments, va tornar a ca seva. Va preparar la motxilla i se'n va anar. A la carreterra cap el castell no hi havia cap ànima, ni un cotxe, ni una persona... Era ben buida. Al mig de la carreterra hi havia unes taques de color vermell, pareixia que eren de sang. N'Stacy va començar a sentir-se insegura i volia tornar a ca seva, però va dir intentant tranquilitzar-se: -Estic segura que aquí hi ha hagut un accident i encara hi ha les restes de sang- Va encendre la ràdio i continuà el camí. Va arribar a una carretera que pareixia que no havia estat utilitzada durant molt de temps. Era buida, plena de forats, de fems... Però ella no en va fer cas. Va aparcar el cotxe i començà a caminar cap al castell. Al cap d'una estona va arribar a una carretera més antiga molt estranya. Al final del camí, varen apàreixer uns rates pinyades del bosc i, per si encara no n'hi hagués prou amb això, la carretera apareixia plena de sang i de trossos de pell escampats, entre ossos. Això va ser massa per a ella i va decidir tornar ràpidament al cotxe. Allà l'esperava una persona. Stacy no li veia la cara perquè duia un capell molt gran. Es va girar i s'entornà una altra vegada cap al castell. La persona misteriosa que hi havia al cotxe havia desaparegut. Mentre anava caminant se sentia vigilada per algú. Una persona li va estirar la mà i li va començar a xuclar la sang del coll.

Unes hores després......

Poc a poc n' Stacy s'havia anat despertant. Es trobava en un sala molt gran, amb molts de llibres, una taula gran amb sis cadires i a les finestres hi tenien unes cortines molt llargues, del color negre. Es va aixecar del sofà i començà a mirar la casa de dalt cap a baix. Era una casa molt antiga i fosca, com de l'any 1840, però ja renovada. Quan va començar a passejar per cada una de les habitacions va veure que totes les finestres de la casa tenien les mateixes cortines que les de la sala d'estar. Estava sola i volia marxar abans que aparegués algú. Però no va tenir temps, algú va entrar. Eren ells... Dúien roba de color negre i les dents blaques com la neu. Ella volia escapar-se però les persones la varen retenir i finalment, la varen intentar matar. En uns minuts es va despertar i tenia molt de mal de cap. Estava sense forcer per aixecar-se del terra. La boca li feia molt de mal i pareixia que les dents li anaven creixent. En el jardí se sentia un remor com si hi hagués moltes de persones. Stacy va voler mirar per la finestra i quan va retirar les cortines el sol li va pegar de ple i li va molestar molt, tant que començava a desfer-se. Ràpidament va tancar la cortina, i va córrer per l' escala cap a la sala on hi havia les persones que li havien fet mal. Els hi va començar a demanar moltes de coses sobre el que li estava passant i li varen confirmar que era morta. Ella no s'ho podia creure i va demanar que li explicassin una altra vegada el que li passava. No s' ho podia creure, era morta? Però què és això? Què està passant aquí? Quina cosa més estranya. Li varen explicar que, a partir d'ara, només es podia alimentar de sang. Va començar a enrecordar-se'n d'una pel·lícula on passava el mateix i es va adonar que no li agradava el que li estava passant. S'havia convertit en un vampir. Va sortir de casa amb molta de fam i ganes de sang. Devora del castell passejava una parella. Era humana i, Stacy sense pensar, va començar a xuclar-los la sang. Tots els vampirs van sortir al jardí a mirar què passava allà fora. Quan ho varen veure estaven molt contents d'ella perquè no pensaven que actuàs tan ràpid. Ella, en haver acabat, també va quedar molt satisfeta. Però quan varen passar uns dies, ja no volia seguir essent el monstre en el que s'havia convertit i es va suicidar clavant-se un pal al cor.
Fi

Báseň venovaná mojej Tete Oľge

Venované mojej "Tete Oľge"
(12.03.2010)

Je to niekoľko rokov čo som ťa nevidela,
stalo sa toľko vecí, o ktorých si nevedela.

Skoro vôbec som ta nevidela,
ani keď pri tebe blízko som bývala.

Teraz si to vyčítam,
a hviezdy na nebi počítam.

Dnes ráno okolo siedmej nastal ten čas,
keď ťa neuvidím už nikdy viac.

Teraz si tam hore,
a dívaš sa dole.

Horiaca sviečka na stole,
pripomína nám veci o tebe.


Monika Frývaldová

Poema "Me tengo que despedir" de Monika Frývaldová

Me tengo que despedir

Adiós, amado mío,
pienso en ti de noche y de día,
soñando con tu cara.

Ahora no puedo más,
estoy desesperada,
porque no me amas más.

Ahora ya es tarde,
para perdonarte,
no me busques más.

Ahora tengo que irme,
sin decirte que te amo,
me despido para siempre.

(Monika Frývaldová)

REPÚBLICA ESLOVACA

Primera montanya: Tatra

Segona montanya: Matra
Tercera montanya: Fatra

Ciutat més gran:
Bratislava


Govern:
President - Ivan Gašparovič
Primer ministre - Robert Fico


Superfície:
49.035 km²


Modena:
Euro

*Abans de tenir euros teniem Corones Eslovaces:

























































































































Hymna nacional:
Nad Tatrou sa blýska

http://www.youtube.com/watch?v=G3mA_SEORsk

Hymna de hockey:
Nech bože dá

http://www.youtube.com/watch?v=jRxOcefjD54

(A mi el hockey me encanta, però molt. Quan vivía a Eslovàquia cada dissabte he anat veure el partit. També he tengut el jugador preferit, jejej)

En Eslovàquia el hockey es juga tot el any. El fútbol es juga només uns dos meses.


******************


La capital de Eslovàquia és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil. Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. És membre de la Unió Europea des del 2004, i va formar part de Txecoslovàquia, juntament amb la República Txeca.

HISTÒRIA

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estas, la República Txeca i la República Eslovaca.

Eslovàquia es subdivideix en vuit regions, cadascun dels porta el nom de la ciutat principal.

1. Regió de Bratislava (Bratislavský kraj)

2. Regió de Trnava (Trnavský kraj)


3. Regió de Trenčín (Trenčiansky kraj)


4. Regió de Nitra (Nitriansky kraj)


5. Regió de Žilina (Žilinský kraj)


6. Regió de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj)

7. Regió de Prešov (Prešovský kraj)


8. Regió de Košice (Košický kraj)





GEOGRAFIA

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:

• Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komárno i Michalovce.

• Els Vysoké Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).

• El Nízke Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).

• Els Slovenské Rudohorie (Muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).

• Els Malé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.

Els rius principals són, a part del Dunaj (Danubi), els seus afluents Váh i Hron, els Hornad, Tisa, Morava, Plesá, Uh, Nitra, Poprad. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravská.


CLIMA

El clima eslovac és continental. Els estius són suaus amb temperatures entre els 22°C i 35°C, precipitacions suficients. Els hiverns són freds i grisos, temperatures entre els -15°C i 0°C, a la nit poden ser inferiors al -25°C, precipitacions abundants i en forma de neu.


DEMOGRAFIA

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:

• Eslovacs (85,7 %), catòlics romans
• Hongaresos (10,75 %), catòlics amb minories protestants, majoritaris a les zones meridionals.
• Gitanos (1,44 %)
• Txecs (1,12 %)
• Alemanys (0,10 %)

*****************


MENJAR TRADICIONAL

Albóndigas de queso

Corbachos

MENJAR TRADICIONAL PER NADAL (24.12.)

Sempre així dues o una setmana abans de nadal, tots van comprar el carpa i la posen a la banyera, i allà està fins Nadal. Un dia abans del Nadal, ho matam i posem en el llet. Al dia de Nadal, ho preparem per menjar.

Sopa de berza àcid.

Com que sóc de ciutat Žilina vos parla un poc de ella !!

(Blasón de Žilina)

Barriada Vlčince

(aquí viu la meva padrina, jejej)

Marianská plaça

Fuente de la plaça

(aquella fuente va fer el meu pare)

CORREOS

TEATRE

ESGLÉSIA

Això encara no és tot d'Eslovàquia, però en uns dies faig més, si vos interessa, clar. ??

Per més preguntes, teniu a mi en classe, jejej :o)