Aquesta història és molt personal, i m'agradaria que la llegiu, i poseu els comentaris (sobre el que penseu de tot això)
Dia 3 de març de l'any 1992, a l'Eslovàquia, va néixer una nina i la seva mare li va anomenar Monika. Però el seu pare no estava en el temps de neixement en el hospital, perque era fora del pais. Quan na Monika era petita el seu pare no hi era quasi mai a casa, perque va fer feina fora del pais, i per tant no es podia fer cap relacio amb ella. Uns quatre anys després na Monika ja anava a d'escoleta. Però com que el seu pare no li feia cas, doncs va tenir molts de problemes amb els nins i les nines que anaven amb ella, però també amb els seus mestres que sempre li donaven la culpa de tot. A na Monika no li agradava el menjar que es feia allà, i per això mai no s'acabava el plat. Els mestres la renyaven i la nina, tant si volia com no,s'ho havia de menjar. Cada dia, quan la seva mare l'anava a recollir a l'escoleta, na Monika li contava tot el que havia passat, i llavors la mare parlava amb les mestres d'allà i li explicaven que no volia menjar res, ni llet calenta, ni les sopes que feien.
Les mestres davant la mare actuaven d'una manera, dient que no passava res, i pel darrera el que feien era castigar-la durament. Un dia que les mestres estaven de mal humor, la varen tancar al quartet de la neteja. La feien culpable de tot. Quan la seva mare va anar a cercar-la no la trobava i quan va demanar per ella, una de les mestres li va explicar per què era tancada al quartet de neteja, entre altres coses, deia que feia molts de dois. Quan la mare ho va sentir, la volia veure inmediatament. Quan varen ésser a casa, la mare va començar a parlar amb la nina sobre els fets ocorreguts durant el dia. Quan la mare va saber que l'havien tancada per error, perquè dues nines s'havien barellat i li havien donat la culpa a ella, va anar a parlar amb les mestres per demanar explicacions, però ja no es podia fer res, la nina ja havia patit el càstig.
Al cap d'un temps la mare de na Monika es va quedar embarassada. Des d' aquell dia, la nina va deixar d'anar diàriament a l'escoleta. El dia 17 d'octubre de l'any 1994 va néixer na Karin. Aquest temps ja el pare de na Monika, treballava en el pais i per tant podria estar en el part de na Karin.
Les mestres davant la mare actuaven d'una manera, dient que no passava res, i pel darrera el que feien era castigar-la durament. Un dia que les mestres estaven de mal humor, la varen tancar al quartet de la neteja. La feien culpable de tot. Quan la seva mare va anar a cercar-la no la trobava i quan va demanar per ella, una de les mestres li va explicar per què era tancada al quartet de neteja, entre altres coses, deia que feia molts de dois. Quan la mare ho va sentir, la volia veure inmediatament. Quan varen ésser a casa, la mare va començar a parlar amb la nina sobre els fets ocorreguts durant el dia. Quan la mare va saber que l'havien tancada per error, perquè dues nines s'havien barellat i li havien donat la culpa a ella, va anar a parlar amb les mestres per demanar explicacions, però ja no es podia fer res, la nina ja havia patit el càstig.
Al cap d'un temps la mare de na Monika es va quedar embarassada. Des d' aquell dia, la nina va deixar d'anar diàriament a l'escoleta. El dia 17 d'octubre de l'any 1994 va néixer na Karin. Aquest temps ja el pare de na Monika, treballava en el pais i per tant podria estar en el part de na Karin.
Com que la mare de na Monika, no tenia temps per anar a cercar-la a l'escoleta, doncs no va fer el tercer curs.
Desde el naixement de na Karin, el pare, era sempre per ella, allà. Però la relació amb na Monika era pitjor que abans. Quan feia alguna entremeliadura, li pegava amb la cullera, i també ho feia la seva mare, però no tan fort com son pare. Quan na Karin va fer tres o quatre anys, es va barallar amb Monika i va caure per culpa d'una cadira i es va rompre la mandíbula, varen haver d'anar inmediatament al metge.
Desde el naixement de na Karin, el pare, era sempre per ella, allà. Però la relació amb na Monika era pitjor que abans. Quan feia alguna entremeliadura, li pegava amb la cullera, i també ho feia la seva mare, però no tan fort com son pare. Quan na Karin va fer tres o quatre anys, es va barallar amb Monika i va caure per culpa d'una cadira i es va rompre la mandíbula, varen haver d'anar inmediatament al metge.
El 1998, quan na Monika tenia 6 anys, anava al col.legi de primària. Es pensava que allà aniria tot millor, no com en la l'escoleta, però no va ser així. Uns anys després, na Monika ja no podia més. Amb els problemes que tenia a ca seva, es va posar a robar coses als seus companys, i va començar a dir mentides a la seva mare. Des d'aquell moment, na Monika va tenir problemes al col·legi.
Un dia, quan havia acabat la classe, na Monika tenia por d'anar a ca seva, perquè havia tret molt males notes de l'assignatura Llengua eslovaca (un o i un 1). Sabia el que li faria el seu pare quan se n'assabantés. Un dia abans li havia dit, que si duia del col.legi una mala nota, doncs passerien males coses. I per això, se'n va anar al bany del col·legi, va mirar si hi havia algú i després, va canviar les notes per un 8. Però quan el seu pare va preguntar com havia anat el dia, i volia mirar l'agenda, va veure que algú havia borrat les notes i n'havia posat unes altres. Es va armar un cristo! Tot això derivà en un seguit de problemes al col·legi i a casa.
Quan na Monika tenia 9 anys, el seu pare no dormia totes les nits a casa. La mare es preocupava, perquè no tenia ni idea on podia estar. Però quan va saber, per un amic, que tenia una amant, no s'ho podia ni creure i es passava les nits plorant. Un any després el pare se'n va anar de casa per sempre, per anar a viure amb la seva amant. Al cap d'unes setmanes, va tornar per endur-se'n les seves filles, però na Monika no volia anar amb ell, de cap de les maneres, i al pare no li va importar. Quan varen arribar a casa de la padrina, el pare estava molt enfadat i va dir a na Monika a la cara: "T'odiï" !!!! Na Monika no s'ho podia creure, el seu propi pare no l'estimava, bé ni ella a ell, però és que era el seu pare.
Durant quatre anys les nines no varen saber res del seu pare. L'any 2005, la mare i les seves filles se'n varen anar d'Eslovàquia, per a viure a Mallorca. Quan el pare ho va saber, inmediatament va anar a judici i volia que les seves filles tornassin a Eslovàquia a viure amb ell. Però les filles van contar al jutge tot el que havien viscut amb el seu pare i la relació que tenien. D'aquesta manera, varen poder quedar a Mallorca. Però el pare no les va deixar en pau, i tot això dura fins avui.
Durant quatre anys les nines no varen saber res del seu pare. L'any 2005, la mare i les seves filles se'n varen anar d'Eslovàquia, per a viure a Mallorca. Quan el pare ho va saber, inmediatament va anar a judici i volia que les seves filles tornassin a Eslovàquia a viure amb ell. Però les filles van contar al jutge tot el que havien viscut amb el seu pare i la relació que tenien. D'aquesta manera, varen poder quedar a Mallorca. Però el pare no les va deixar en pau, i tot això dura fins avui.
Fi
