Vampiresa


pYzam Page Pets
FreeFlashToys Page Pets

lunes, 15 de marzo de 2010

Slovenský jazyk (Llengua Eslovaca)


Aquesta entrada sobre la llengua eslovaca, està dirigida sobretot a David, com que m'he està preguntant cada dia, quan ja li faig les classes de eslovac, doncs aquí és =) .

Abecedari:

A
Á
Ä
B
C
Č
D
Ď
DZ

E
É
F
G
H
CH
I
Í
J
K
L
Ľ
M
N
Ň
O
Ó
Ô
P
Q
R
S
Š
T
Ť
U
Ú
V
W
X
Y
Ý
Z
Ž


Aquí hi han un poc de gramàtica:

El eslovaco es una lengua flexiva, las palabras principales (sustantivos, adjetivos, pronombres y numerales) tienen seis casos de declinación:

- Nominativo

- Genitivo

- Dativo

- Acusativo

- Locativo

- Instrumental

  • También existe otro caso, hoy en desuso, el vocativo, aunque para algunas palabras (de ámbito familiar) o nombres propios sigue usándose.

Para facilitar su estudio y comprensión se suele recurrir a las preguntas de apoyo siguientes:

Nominativo
kto? čo?¿quién? ¿qué?
Genitivo(bez) koho? čoho?¿de/(sin) quién? ¿de/(sin) qué?
Dativokomu? čomu?¿a/para quién?
Acusativokoho? čo? (vidím)¿a quién? ¿qué? (veo)
Vocativokto? čo? (otče!)¿quién? ¿qué? (!padre!)
Locativoo kom? o čom?¿sobre/de quién? ¿sobre/de qué?
Instrumentals kým? s čím?¿con quién? ¿con qué?

Otras categorías gramaticales:

  • Género(rod, en eslovaco): masculino (mužský), femenino (ženský) y neutro (stredný).
  • Número: singular (jednotné číslo), plural (množné číslo)
  • Además los sustantivos y adjetivos pueden ser animados (životné)o inanimados (neživotné).

Declinación de los sustantivos

Masculinos - animados

modelo:
chlap (hombre)hrdina (héroe)
número:singular
pluralsingularplural
Nominativo
chlapchlapihrdinahrdinovia
Genitivochlapachlapovhrdinu
hrdinov
Dativochlapovichlapomhrdinovi
hrdinom
Acusativochlapachlapovhrdinuhrdinov
Locativochlapovichlapochhrdinovihrdinoch
Instrumentalchlapomchlapmihrdinomhrdinami

Se declinan según el paradigma chlap los masculinos animados, incluso aquellos que no acaban en consonante. Así, también los masculinos animados que acaban en -o y un grupo minoritario de sustantivos que acaban en -i, -y, -e, -í, -é, -ě, -ä (generalmente de origen extranjero). Según el paradigma hrdina, los masculinos animados que acaban en -a así como apellidos eslovacos acabados en -o (como Krasko).

notas

  • Nominativo plural: hay varias posibilidades -i (la más frecuente), -ia (sustantivos acabados en -an y -teľ, pero también otros como brat/hermano->bratia, sused/vecino->susedia ), -ovia (acabados en -o y otros: otec/padre->otcovia, syn/hijo->synovia).
  • Nominativo plural: en el caso -i, es frecuente que se palatalice la consonante anterior. Así žiak/estudiante->žiaci.

Masculinos - inanimados

modelo:
dub (roble)
stroj (máquina)
número:
singular
pluralsingular
plural
Nominativodubdubystrojstroje
Genitivodubadubov
strojastrojov
Dativodubudubomstrojustrojom
Acusativodubdubystrojstroje
Locativodubedubochstrojistrojoch
Instrumentaldubomdubmistrojomstrojmi

Se declinan según dub los sustantivos masculinos inanimados acabados en consonante dura. Según stroj los masculinos acabados en consonante blanda.

notas

  • Genitivo singular: también hay formas en -u.
  • Locativo singular: también hay formas en -u (para sustantivos acabados en -k, -g, -h, -ch), como en rok/año->v roku/en el año.


Femeninos

modelo:žena (mujer)ulica (calle)dlaň (palma de la mano)kosť (hueso)
número:singularpluralsingularplural
singularpluralsingularplural
Nominativoženaženyulicaulice
dlaňdlanekosťkosti
Genitivoženyžienuliceulícdlanedlaníkostikostí
Dativoženeženámuliciuliciamdlanidlaniamkostikostiam
Acusativoženuženyulicuulice
dlaňdlanekosťkosti
Locativoženeženáchuliciuliciachdlanidlaniachkostikostiach
Instrumentalženouženamiulicouulicamidlaňoudlaňamikosťoukosťami

Se declinan según žena los femeninos acabados en -a tras consonante dura, según ulica los que acaban en -a tras consonante blanda o los acabados en -ia. Según dlaň los sustantivos femeninos acabados en consonante blanda , excepto los acabados en -sť y algunos otros que lo hacen también según kosť (por ejemplo noc/noche).

notas

  • Genitivo plural: su formación es bastante compleja.
    • Lo normal es que no haya desinencia de ningún tipo, pero se alarga la vocal de la sílaba anterior. Ejemplo: lavica (banco)->lavíc. Pero si ya hay una sílaba larga, o la palabra acaba en -ova, esto no se producirá: záhrada (jardín)->záhrad, budova (edificio)-> budov. Respecto al alargamiento, los más habituales son: a->á (tras consonante dura), a->ia (tras consonante blanda), e ->ie, i ->í, y además también es válido para semivocales: l->ĺ, r->ŕ. Ejemplo: slza (lágrima)-> sĺz
    • Si al realizar el proceso anterior, queda al final de palabra un grupo de consonantes impronunciable se inserta una vocal de apoyo, que puede ser: -ie- (si la sílaba es breve), -o- (si la sílaba es larga), o incluso -á-, -e-, -ô-. Ejemplos: hra (juego)->hier, kvapka (gota)->kvapiek, čiapka (gorro)-> čiapok
    • Para sustantivos femeninos acabados en consonante blanda (paradigma dlaň y kosť), la desinencia de genitivo plural es -í
  • Los sustantivos acabados en -áreň, -iareň, -áleň se declinan como dlaň, pero en todos los casos cae la vocal -e-. Ejemplo: kaviareň (cafetería)-> (Nom.pl.)kaviarne
  • La palabra dvere (puerta) formalmente es femenino plural. Su declinación es la siguiente: dvere, dvier-dverí, dverám, dvere, dverách, dverami-dvermi

Neutros

modelo:mesto (ciudad)srdce (corazón)vysvedčenie (certificado)dievča (chica)
número:singularpluralsingularpluralsingularpluralsingularplural
Nominativomestomestásrdcesrdciavysvedčenievysvedčeniadievčadievčatá /dievčence
Genitivomestamiestsrdcasŕdcvysvedčeniavysvedčenídievčaťadievčat /dievčeniec
Dativomestumestámsrdcusrdciamvysvedčeniuvysvedčeniamdievčaťudievčatám /dievčencom
Acusativomestomestásrdcesrdciavysvedčenievysvedčeniadievčadievčatá / dievčence
Locativomestemestáchsrdcisrdciachvysvedčenívysvedčeniachdievčatidievčatách /dievčencoch
Instrumentalmestommestamisrdcomsrdcamivysvedčenímvysvedčeniamidievčaťomdievčatami /dievčencami

Se declinan según mesto los neutros acabados en -o y en -um. En el caso de sustantivos en -um, esta terminación desaparece en el resto de la declinación, solo se conserva en nominativo. Es decir: múzeum/museo->múzea (genitivo). Según srdce se declinan los neutros acabados en -e, y según vysvedčenie los acabados en -ie. Según dievča los sustantivos neutros acabados en -a (unos pocos, se refieren a los jóvenes, así como a crías de animales).

notas

  • Locativo singular: forma -u para sustantivos acabados en -k, -g, -ch, -h. oko/ojo->v oku/en el ojo.
  • Genitivo Plural: se crea igual que en la declinación femenina (véase las notas escritas para genitivo plural femenino).


Adjetivos - Prídavné mená

La mayoría de los adjetivos se declinan según el paradigma pekný.

modelo: pekný (bonito)masculino singularneutro singularfemenino singularplural
Nominativopeknýpeknépeknápekné

pekní (masculino animado)

Genitivopeknéhopeknéhopeknejpekných
Dativopeknémupeknémupeknejpekným
Acusativopekný (inanimado)

pekného (animado)

peknépeknúpekné

pekných (masculino animado)

Locativopeknompeknompeknejpekných
Instrumentalpeknýmpeknýmpeknoupeknými

Los adjetivos blandos (con el radical acabado en una consonante blanda) se declinan según el paradigma cudzí.

modelo: cudzí (extranjero, ajeno)masculino singularneutro singularfemenino singularplural
Nominativocudzícudziecudziacudzie

cudzí (masculino animado)

Genitivocudziehocudziehocudzejcudzích
Dativocudziemucudziemucudzejcudzím
Acusativocudzí (inanimado)

cudzieho (animado)

cudziecudziucudzie

cudzích (masculino animado)

Locativocudzomcudzomcudzejcudzích
Instrumentalcudzímcudzímcudzoucudzími

Pronombres - Zámená

Pronombres personales

personas
yoél
ellaello (neutro)
nosotros,-asvosotros, -as
ellosellas
Njatyononaonomyvyoniony
Gma, mňaťa, tebaho, neho, jeho, -ňho, -ňju, ňuho, neho, jeho, -ňho, -ňnásvásich, nichich, ne
Dmi, mneti, tebemu, nemu, jemu, -ňmujej, nejmu, nemu, jemu, -ňmunámvámim, nimim nim
Ama, mňaťa, tebaho, neho, jeho, -ňho, -ňju, ňuho, neho, jeho, -ňho, -ňnásvásich, nichich, ne
Lmnetebeňomnejňomnásvásnichnich
Imnoutebounímňounímnamivaminíminími

notas

  • en los casos en que aparecen varias posibilidades: la primera es la variante breve (se usa sin preposición), la segunda es la variante larga (usada generalmentre detrás de preposición o en posición no neutra, por ejemplo al comienzo de la frase). Para la tercera persona del singular masculino y neutro existen formas abreviadas que se fusionan con la preposición. Por ejemplo: pre neho (para él)-> preňho, preň. La forma jemu es variante de mu, la forma jeho, de ho.

Numerales - Číslovky

1: jeden (masc.), jedna (fem.), jedno (neutro)11: jedenásť21: dvadsaťjeden/jedna/jedno111 stojedenásť
2: dva (masc.), dve (fem.)12: dvanásť22: dvadsaťdva/dve200: dvesto
3: tri13: trinásť30: tridsať300: tristo
4: štyri14: štrnásť40: štyridsať400: štyristo
5: päť15: pätnásť50: päťdesiat500: päťsto
6: šesť16: šestnásť60: šesťdesiat600: šesťsto
7: sedem17: sedemnásť70: sedemdesiat700: sedemsto
8: osem18: osemnásť80: osemdesiat800: osemsto
9: deväť19: devätnásť90: deväťdesiat900: deväťsto
10: desať20: dvadsať100: sto1000: tisíc

Desde el 5 (incluido) para arriba, todo sustantivo que va tras un numeral se declina en genitivo plural. Entre el 2-4, en nominativo plural.


notas

  • existen formas masculinas animadas: jedni, dvaja, traja, štyria, piati...
  • declinación de los numerales:

Verbos - Slovesá

En la conjugación, el verbo eslovaco expresa categorías de persona, número, tiempo, aspecto, género y modo.

Los verbos eslovacos pueden ser simples o compuestos.

En los diccionarios aparece la forma del infinitivo, que acaba en -ť. En realidad el infinitivo eslovaco sigue el esquema: raíz básica del verbo + sufijo de infinivo + ť (el conglomerado de la raíz más el sufijo es llamado tema de infinitivo, en eslovaco neurčitková kmeň).

Tiempos

Los verbos imperfectivos tienen tres tiempos: presente, pasado y futuro.

Los verbos perfectivos tienen sólo dos tiempos: pasado y futuro. El pasado lo forman igual que el de los imperfectivos. El futuro lo forman como el presente de los imperfectivos.

Presente

Se forma con el tema de presente (la raíz del verbo más un sufijo vocálico) y la desinencia personal correspondiente. Las desinencias personales son:

PersonaNúmero
Singular
Número
Plural
1.
-m-me
2.-te
3.--u,-ú,-ia,-a

Hay tres conjugaciones básicas, según el sufijo del tema (es decir, el que aparece unido a la raíz del verbo).

  • Tipo -á: se caracteriza por la presencia del sufijo -á-, -a- o -ia- antes de la desinencia de persona (son verbos acabados en -ať).
Persona
čakať
(esperar)
čítať
(leer)

ja
(yo)
čakámčítam
ty
(tú)
čakáščítaš
on,ona,ono
(él,ella,ello)
čakáčíta
my
(nosotros, nosotras)
čakámečítame
vy
(vosotros, vosotras)
čakátečítate
oni, ony
(ellos, ellas)
čakajúčítajú
  • Tipo -í: se caracterizan por la presencia de -í- o -i- (son verbos con infinitivo en -iť o -ieť).
Personarobiť
(hacer, trabajar)
vrátiť
(devolver, restituir)
hovoríť
(hablar)
ja
(yo)
robímvrátimhovorím
ty
(tú)
robíšvrátišhovoríš
on,ona,ono
(él,ella,ello)
robívrátihovorí
my
(nosotros, nosotras)
robímevrátimehovoríme
vy
(vosotros, vosotras)
robíte
vrátitehovoríte
oni, ony
(ellos, ellas)
robiavratiahovoria
  • Tipo -e/-ie: caracterizados por la presencia de -e-, -ie-. Son verbos con infinitivo acabado en -iť, -ieť, -ovať, -ať, -nuť o en -consonante+ť.
Persona
tancovať
(bailar)
rozumieť
(comprender)
piť
(beber)
písať
(escribir)
ja
(yo)
tancujemrozumiempijempíšem
ty
(tú)
tancuješrozumiešpiješpíšeš
on,ona,ono
(él,ella,ello)
tancujerozumiepijepíše
my
(nosotros, nosotras)
tancujemerozumiemepijemepíšeme
vy
(vosotros, vosotras)
tancujeterozumietepijetepíšete
oni, ony
(ellos, ellas)
tancujúrozumejúpijúpíšu
  • Verbos irregulares

Pasado

Es una forma compuesta. Se forma con ayuda de las formas personales del verbo ser en presente, excepto para la tercera persona, donde no es necesario y con el tema del infinitivo (la raíz del verbo más el sufijo de infinitivo) a la que se añaden las desinencias -l, -la, -lo, -li según el género.

PersonaNúmero
Singular
Número
Plural
1.som
-l (masculino)

-la (femenino)

-lo (neutro)

sme
-li



2.si
-l (masculino)

-la (femenino)

-lo (neutro)

ste
-li
3.-l (masculino)

-la (femenino)

-lo (neutro)

-li


Ejemplos:

Personabyť
(ser, estar)
čítať
(leer)
videť
(ver)
piť
(beber)
ja
(yo)
som bol (masculino)
som bola (femenino)
som bolo(neutro)
som čítal (masculino)
som čítala (femenino)
som čítalo (neutro)
som videl (masculino)
som videla (femenino)
som videlo (neutro)
som pil (masculino)
som pila (femenino)
som pilo
(neutro)
ty
(tú)
si bol (masculino)
si bola (femenino)
si bolo(neutro)
si čítal (masculino)
si čítala (femenino)
si čítalo (neutro)
si videl (masculino)
si videla (femenino)
si videlo (neutro)
si pil
(masculino)
si pila
(femenino)
si pilo
(neutro)
on
(él)
bolčítalvidelpil
ona
(ella)
bolačítalavidelapila
ono
(ello)
boločítalovidelopilo
my
(nosotros, nosotras)
sme bolisme čítalisme videlisme pili
vy
(vosotros, vosotras)
ste boliste čítaliste videliste pili
oni, ony
(ellos, ellas)
boličítalividelipili

Futuro

Se forma con el verbo auxiliar ser/byť en su forma futura y el infinitivo del verbo en cuestión.

PersonaNúmero
Singular
Número
Plural
1.budembudeme
2.
budešbudete
3.budebudú

Ejemplos:

Personapísať
(escribir)
čítať
(leer)
videť
(ver)
piť
(beber)
ja
(yo)
budem písaťbudem čítaťbudem vidieťbudem piť
ty
(tú)
budeš písaťbudeš čítať
budeš vidieťbudeš piť
on,ona,ono
(él,ella,ello)
bude písaťbude čítaťbude vidieťbude piť
my
(nosotros, nosotras)
budeme písaťbudeme čítaťbudeme vidieťbudeme piť
vy
(vosotros, vosotras)
budete písať
budete čítaťbudete vidieťbudete piť
oni, ony
(ellos, ellas)
budú písaťbudú čítať
budú vidieťbudú piť


De igual manera que con los sustantivos, se han establecido ciertos paradigmas o modelos de conjugación para los verbos.


HI HAN MOLTES COSES MÉS !!!!!

Però això faig un altre dia !!!!


Història: "Una vida misteriosa" per Monika Frývaldová

Com vos he dit en altres ocasions, quan era petita m'agradava escriure històries i ara m'ha fet ganes tornar a escriure'n. A ca meva no tenc res amb què entretenir-me, i com que em fa il·lusió continuar amb el que feia abans, he decidit crear una petita història. Aquí teniu la primera història després d'estar vuit anys sense escriure.
Esper que vos agradi, i sinó també accept les crítiques.
Cada un de nosaltres té una altra opinió.




En una ciutat anomenada Mystic hi vivia una dona que nomia, Stacy. Desde petita, volia ser la mestra d'una escolta privada i per això, a les classes estudiava molt per obtenir bones notes. Però pel fet d'estudiar tant, no tenia temps per sortir amb els seus amics. Varen passar els anys i Stacy ha canviat de manera de pensar respecte el fet de fer-se mestra. Ara vol convertir-se en actriu i que totes les persones la coneguin, parlin d'ella i sobretot, per tenir una vida més interessant com la que tenia fins ara. Tenint en compte que, quan una persona es fa "famosa", pot perdre els seus millors amics.
Un dia va somniarque que la seva vida tan bona ho deixaria de ser molt prest. Quan es va despertar al matí no entenia el per què d'aquell somni.
- Per què la seva vida tan bona havia de canviar? - Per què havia tengut aquest somni?
Eren les preguntes que es feia tots els dies, però, no trobava respostes per cap lloc. Un dia, mentre cuinava va sentir una fredor per l'esquena, es va girar però no va veure res d'estrany. Es va tornar a girar una altra vegada, però tampoc va veure res.
Varen passar unes tres setmanes i Stacy volia fer una excursió a un castell. Els seus ex amics sempre anaven amb ella a les excursions. Va anar ca seva a veure si tenien ganes d'acompanyar-la i, quan va tocar el timbre, ningú no obria la porta. Es pensava que no li volien obrir perquè no tenien ganes de parlar amb ella, ni mirar-la a la cara. Tota sola i amb mals pensaments, va tornar a ca seva. Va preparar la motxilla i se'n va anar. A la carreterra cap el castell no hi havia cap ànima, ni un cotxe, ni una persona... Era ben buida. Al mig de la carreterra hi havia unes taques de color vermell, pareixia que eren de sang. N'Stacy va començar a sentir-se insegura i volia tornar a ca seva, però va dir intentant tranquilitzar-se: -Estic segura que aquí hi ha hagut un accident i encara hi ha les restes de sang- Va encendre la ràdio i continuà el camí. Va arribar a una carretera que pareixia que no havia estat utilitzada durant molt de temps. Era buida, plena de forats, de fems... Però ella no en va fer cas. Va aparcar el cotxe i començà a caminar cap al castell. Al cap d'una estona va arribar a una carretera més antiga molt estranya. Al final del camí, varen apàreixer uns rates pinyades del bosc i, per si encara no n'hi hagués prou amb això, la carretera apareixia plena de sang i de trossos de pell escampats, entre ossos. Això va ser massa per a ella i va decidir tornar ràpidament al cotxe. Allà l'esperava una persona. Stacy no li veia la cara perquè duia un capell molt gran. Es va girar i s'entornà una altra vegada cap al castell. La persona misteriosa que hi havia al cotxe havia desaparegut. Mentre anava caminant se sentia vigilada per algú. Una persona li va estirar la mà i li va començar a xuclar la sang del coll.

Unes hores després......

Poc a poc n' Stacy s'havia anat despertant. Es trobava en un sala molt gran, amb molts de llibres, una taula gran amb sis cadires i a les finestres hi tenien unes cortines molt llargues, del color negre. Es va aixecar del sofà i començà a mirar la casa de dalt cap a baix. Era una casa molt antiga i fosca, com de l'any 1840, però ja renovada. Quan va començar a passejar per cada una de les habitacions va veure que totes les finestres de la casa tenien les mateixes cortines que les de la sala d'estar. Estava sola i volia marxar abans que aparegués algú. Però no va tenir temps, algú va entrar. Eren ells... Dúien roba de color negre i les dents blaques com la neu. Ella volia escapar-se però les persones la varen retenir i finalment, la varen intentar matar. En uns minuts es va despertar i tenia molt de mal de cap. Estava sense forcer per aixecar-se del terra. La boca li feia molt de mal i pareixia que les dents li anaven creixent. En el jardí se sentia un remor com si hi hagués moltes de persones. Stacy va voler mirar per la finestra i quan va retirar les cortines el sol li va pegar de ple i li va molestar molt, tant que començava a desfer-se. Ràpidament va tancar la cortina, i va córrer per l' escala cap a la sala on hi havia les persones que li havien fet mal. Els hi va començar a demanar moltes de coses sobre el que li estava passant i li varen confirmar que era morta. Ella no s'ho podia creure i va demanar que li explicassin una altra vegada el que li passava. No s' ho podia creure, era morta? Però què és això? Què està passant aquí? Quina cosa més estranya. Li varen explicar que, a partir d'ara, només es podia alimentar de sang. Va començar a enrecordar-se'n d'una pel·lícula on passava el mateix i es va adonar que no li agradava el que li estava passant. S'havia convertit en un vampir. Va sortir de casa amb molta de fam i ganes de sang. Devora del castell passejava una parella. Era humana i, Stacy sense pensar, va començar a xuclar-los la sang. Tots els vampirs van sortir al jardí a mirar què passava allà fora. Quan ho varen veure estaven molt contents d'ella perquè no pensaven que actuàs tan ràpid. Ella, en haver acabat, també va quedar molt satisfeta. Però quan varen passar uns dies, ja no volia seguir essent el monstre en el que s'havia convertit i es va suicidar clavant-se un pal al cor.
Fi




Báseň venovaná mojej Tete Oľge

Venované mojej "Tete Oľge"
(12.03.2010)



Je to niekoľko rokov čo som ťa nevidela,
stalo sa toľko vecí, o ktorých si nevedela.

Skoro vôbec som ta nevidela,
ani keď pri tebe blízko som bývala.

Teraz si to vyčítam,
a hviezdy na nebi počítam.


Dnes ráno okolo siedmej nastal ten čas,
keď ťa neuvidím už nikdy viac.

Teraz si tam hore,
a dívaš sa dole.

Horiaca sviečka na stole,

pripomína nám veci o tebe.


Monika Frývaldová


jueves, 11 de marzo de 2010

Poema "Me tengo que despedir" de Monika Frývaldová

Me tengo que despedir

Adiós, amado mío,
pienso en ti de noche y de día,
soñando con tu cara.

Ahora no puedo más,
estoy desesperada,
porque no me amas más.

Ahora ya es tarde,
para perdonarte,
no me busques más.

Ahora tengo que irme,
sin decirte que te amo,
me despido para siempre.

(Monika Frývaldová)

domingo, 7 de marzo de 2010

REPÚBLICA ESLOVACA




Primera montanya: Tatra
Segona montanya: Matra
Tercera montanya: Fatra


Ciutat més gran:
Bratislava



Govern:
President - Ivan Gašparovič
Primer ministre - Robert Fico


Superfície:
49.035 km²


Modena:
Euro

*Abans de tenir euros teniem Corones Eslovaces:

























































































































Hymna nacional:

Nad Tatrou sa blýska

http://www.youtube.com/watch?v=G3mA_SEORsk

Hymna de hockey:
Nech bože dá

http://www.youtube.com/watch?v=jRxOcefjD54


(A mi el hockey me encanta, però molt. Quan vivía a Eslovàquia cada dissabte he anat veure el partit. També he tengut el jugador preferit, jejej)


En Eslovàquia el hockey es juga tot el any.
El fútbol es juga només uns dos meses.


******************


La capital de Eslovàquia és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil. Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. És membre de la Unió Europea des del 2004, i va formar part de Txecoslovàquia, juntament amb la República Txeca.




HISTÒRIA

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estas, la República Txeca i la República Eslovaca.

Eslovàquia es subdivideix en vuit regions, cadascun dels porta el nom de la ciutat principal.

1. Regió de Bratislava (Bratislavský kraj)


2. Regió de Trnava (Trnavský kraj)


3. Regió de Trenčín (Trenčiansky kraj)


4. Regió de Nitra (Nitriansky kraj)


5. Regió de Žilina (Žilinský kraj)


6. Regió de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj)

7. Regió de Prešov (Prešovský kraj)


8. Regió de Košice (Košický kraj)





GEOGRAFIA

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:
  • Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komárno i Michalovce.
  • Els Vysoké Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
  • El Nízke Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
  • Els Slovenské Rudohorie (Muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
  • Els Malé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.

Els rius principals són, a part del Dunaj (Danubi), els seus afluents Váh i Hron, els Hornad, Tisa, Morava, Plesá, Uh, Nitra, Poprad. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravská.


CLIMA

El clima eslovac és continental. Els estius són suaus amb temperatures entre els 22°C i 35°C, precipitacions suficients. Els hiverns són freds i grisos, temperatures entre els -15°C i 0°C, a la nit poden ser inferiors al -25°C, precipitacions abundants i en forma de neu.


DEMOGRAFIA

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:
  • Eslovacs (85,7 %), catòlics romans
  • Hongaresos (10,75 %), catòlics amb minories protestants, majoritaris a les zones meridionals.
  • Gitanos (1,44 %)
  • Txecs (1,12 %)
  • Alemanys (0,10 %)

*****************



MENJAR TRADICIONAL

Albóndigas de queso


Corbachos

MENJAR TRADICIONAL PER NADAL (24.12.)

Sempre així dues o una setmana abans de nadal, tots van comprar el carpa i la posen a la banyera, i allà està fins Nadal. Un dia abans del Nadal, ho matam i posem en el llet. Al dia de Nadal, ho preparem per menjar.

Sopa de berza àcid.


Com que sóc de ciutat Žilina vos parla un poc de ella !!


(Blasón de Žilina)

Barriada Vlčince

(aquí viu la meva padrina, jejej)



Marianská plaça

Fuente de la plaça

(aquella fuente va fer el meu pare)


CORREOS



TEATRE



ESGLÉSIA



Això encara no és tot d'Eslovàquia, però en uns dies faig més, si vos interessa, clar. ??

Per més preguntes, teniu a mi en classe, jejej :o)