Com vos he dit en altres ocasions, quan era petita m'agradava escriure històries i ara m'ha fet ganes tornar a escriure'n. A ca meva no tenc res amb què entretenir-me, i com que em fa il·lusió continuar amb el que feia abans, he decidit crear una petita història. Aquí teniu la primera història després d'estar vuit anys sense escriure. Esper que vos agradi, i sinó també accept les crítiques.
Cada un de nosaltres té una altra opinió.
En una ciutat anomenada Mystic hi vivia una dona que nomia, Stacy. Desde petita, volia ser la mestra d'una escolta privada i per això, a les classes estudiava molt per obtenir bones notes. Però pel fet d'estudiar tant, no tenia temps per sortir amb els seus amics. Varen passar els anys i Stacy ha canviat de manera de pensar respecte el fet de fer-se mestra. Ara vol convertir-se en actriu i que totes les persones la coneguin, parlin d'ella i sobretot, per tenir una vida més interessant com la que tenia fins ara. Tenint en compte que, quan una persona es fa "famosa", pot perdre els seus millors amics.
Un dia va somniarque que la seva vida tan bona ho deixaria de ser molt prest. Quan es va despertar al matí no entenia el per què d'aquell somni.
- Per què la seva vida tan bona havia de canviar? - Per què havia tengut aquest somni?
Eren les preguntes que es feia tots els dies, però, no trobava respostes per cap lloc. Un dia, mentre cuinava va sentir una fredor per l'esquena, es va girar però no va veure res d'estrany. Es va tornar a girar una altra vegada, però tampoc va veure res.
Varen passar unes tres setmanes i Stacy volia fer una excursió a un castell. Els seus ex amics sempre anaven amb ella a les excursions. Va anar ca seva a veure si tenien ganes d'acompanyar-la i, quan va tocar el timbre, ningú no obria la porta. Es pensava que no li volien obrir perquè no tenien ganes de parlar amb ella, ni mirar-la a la cara. Tota sola i amb mals pensaments, va tornar a ca seva. Va preparar la motxilla i se'n va anar. A la carreterra cap el castell no hi havia cap ànima, ni un cotxe, ni una persona... Era ben buida. Al mig de la carreterra hi havia unes taques de color vermell, pareixia que eren de sang. N'Stacy va començar a sentir-se insegura i volia tornar a ca seva, però va dir intentant tranquilitzar-se: -Estic segura que aquí hi ha hagut un accident i encara hi ha les restes de sang- Va encendre la ràdio i continuà el camí. Va arribar a una carretera que pareixia que no havia estat utilitzada durant molt de temps. Era buida, plena de forats, de fems... Però ella no en va fer cas. Va aparcar el cotxe i començà a caminar cap al castell. Al cap d'una estona va arribar a una carretera més antiga molt estranya. Al final del camí, varen apàreixer uns rates pinyades del bosc i, per si encara no n'hi hagués prou amb això, la carretera apareixia plena de sang i de trossos de pell escampats, entre ossos. Això va ser massa per a ella i va decidir tornar ràpidament al cotxe. Allà l'esperava una persona. Stacy no li veia la cara perquè duia un capell molt gran. Es va girar i s'entornà una altra vegada cap al castell. La persona misteriosa que hi havia al cotxe havia desaparegut. Mentre anava caminant se sentia vigilada per algú. Una persona li va estirar la mà i li va començar a xuclar la sang del coll.
Unes hores després......
- Per què la seva vida tan bona havia de canviar? - Per què havia tengut aquest somni?
Eren les preguntes que es feia tots els dies, però, no trobava respostes per cap lloc. Un dia, mentre cuinava va sentir una fredor per l'esquena, es va girar però no va veure res d'estrany. Es va tornar a girar una altra vegada, però tampoc va veure res.
Varen passar unes tres setmanes i Stacy volia fer una excursió a un castell. Els seus ex amics sempre anaven amb ella a les excursions. Va anar ca seva a veure si tenien ganes d'acompanyar-la i, quan va tocar el timbre, ningú no obria la porta. Es pensava que no li volien obrir perquè no tenien ganes de parlar amb ella, ni mirar-la a la cara. Tota sola i amb mals pensaments, va tornar a ca seva. Va preparar la motxilla i se'n va anar. A la carreterra cap el castell no hi havia cap ànima, ni un cotxe, ni una persona... Era ben buida. Al mig de la carreterra hi havia unes taques de color vermell, pareixia que eren de sang. N'Stacy va començar a sentir-se insegura i volia tornar a ca seva, però va dir intentant tranquilitzar-se: -Estic segura que aquí hi ha hagut un accident i encara hi ha les restes de sang- Va encendre la ràdio i continuà el camí. Va arribar a una carretera que pareixia que no havia estat utilitzada durant molt de temps. Era buida, plena de forats, de fems... Però ella no en va fer cas. Va aparcar el cotxe i començà a caminar cap al castell. Al cap d'una estona va arribar a una carretera més antiga molt estranya. Al final del camí, varen apàreixer uns rates pinyades del bosc i, per si encara no n'hi hagués prou amb això, la carretera apareixia plena de sang i de trossos de pell escampats, entre ossos. Això va ser massa per a ella i va decidir tornar ràpidament al cotxe. Allà l'esperava una persona. Stacy no li veia la cara perquè duia un capell molt gran. Es va girar i s'entornà una altra vegada cap al castell. La persona misteriosa que hi havia al cotxe havia desaparegut. Mentre anava caminant se sentia vigilada per algú. Una persona li va estirar la mà i li va començar a xuclar la sang del coll.
Unes hores després......
Poc a poc n' Stacy s'havia anat despertant. Es trobava en un sala molt gran, amb molts de llibres, una taula gran amb sis cadires i a les finestres hi tenien unes cortines molt llargues, del color negre. Es va aixecar del sofà i començà a mirar la casa de dalt cap a baix. Era una casa molt antiga i fosca, com de l'any 1840, però ja renovada. Quan va començar a passejar per cada una de les habitacions va veure que totes les finestres de la casa tenien les mateixes cortines que les de la sala d'estar. Estava sola i volia marxar abans que aparegués algú. Però no va tenir temps, algú va entrar. Eren ells... Dúien roba de color negre i les dents blaques com la neu. Ella volia escapar-se però les persones la varen retenir i finalment, la varen intentar matar. En uns minuts es va despertar i tenia molt de mal de cap. Estava sense forcer per aixecar-se del terra. La boca li feia molt de mal i pareixia que les dents li anaven creixent. En el jardí se sentia un remor com si hi hagués moltes de persones. Stacy va voler mirar per la finestra i quan va retirar les cortines el sol li va pegar de ple i li va molestar molt, tant que començava a desfer-se. Ràpidament va tancar la cortina, i va córrer per l' escala cap a la sala on hi havia les persones que li havien fet mal. Els hi va començar a demanar moltes de coses sobre el que li estava passant i li varen confirmar que era morta. Ella no s'ho podia creure i va demanar que li explicassin una altra vegada el que li passava. No s' ho podia creure, era morta? Però què és això? Què està passant aquí? Quina cosa més estranya. Li varen explicar que, a partir d'ara, només es podia alimentar de sang. Va començar a enrecordar-se'n d'una pel·lícula on passava el mateix i es va adonar que no li agradava el que li estava passant. S'havia convertit en un vampir. Va sortir de casa amb molta de fam i ganes de sang. Devora del castell passejava una parella. Era humana i, Stacy sense pensar, va començar a xuclar-los la sang. Tots els vampirs van sortir al jardí a mirar què passava allà fora. Quan ho varen veure estaven molt contents d'ella perquè no pensaven que actuàs tan ràpid. Ella, en haver acabat, també va quedar molt satisfeta. Però quan varen passar uns dies, ja no volia seguir essent el monstre en el que s'havia convertit i es va suicidar clavant-se un pal al cor.
Fi
